Treieu-li l’Oscar a Soderbergh
crònica oscars 2021
Sincerament, jo necessito com a mínim 24 hores per pair la ressaca emocional després dels Oscar. Cada any ha estat així i aquest no serà diferent. És més, he estat temptada de deixar passar més d’un dia i de dos, fins i tot m’he plantejat no dir res al respecte ja que ha estat una de les vegades en que he quedat més decebuda. No pels guanyadors, sinó pel show.
Se n’ha sentit molt a parlar durant aquest any passat que de les dificultats en surten oportunitats, que el confinament allibera la creativitat, que patatín que patatàn...i al senyor Soderbergh es veu que això no li ha passat. O potser és que s’ha gastat el pressupost de l’Acadèmia en coses que desconec. No ho sé. El que sí se es que diumenge vaig veure coses que preferiria no haver vist. Anem per pams.
Una Intro de Cine, un desenllaç de videoclub i una cortina de vellut
Amb la intro espectacular en format pel·lícula de Casino quasi em cau la coca-cola al terra de l’emoció. Això prometia un espectacle digne del director que el signa. Un cop Regina King entra a Union Station em baixa la cafeïna als peus una mica...què vol dir aquesta il·luminació de sala d’espera de geriàtric? Què hi fa aquella cortina de vellut blau allí penjada, que només tapa un tros de paret?...potser després en desvetllaran la seva utilitat, no ens precipitem. Les taules molt mones i ja sabem que a L.A. són les 18h pm, però cal tenir els porticons oberts en aquells finestrals que sembla que fora peti el sol d’agost?
Van passant els minuts i els premis i estic una mica descol·locada. Entenc que no es segueixi l’ordre dels últims anys; innovem, retrocedim, donem-li un aire als primers anys de l’Acadèmia on també es reunia als espectadors en taules i tot era daurat. Però aleshores, no em quadren els colors vius de les pantalles que anuncien els nominats, no em quadra una entrada tan espectacular, no em quadra el DJ encarregat de la música i les cançons que ha triat pels talls a publicitat.
Al meu cap regna el caos. No veig cap clip sobre cap de les pel·lícules, la gent a les taules està molt seriosa. No sempre els operadors de càmera encerten al protagonista del que es parla. I entre els vestits de gala i la cortina de vellut, aquelles pantalles gegants plenes de coloraines que semblen el preludi d’una entrada digna dels hippies de Tarantino a ‘Once upon a time in Hollywood’.
L’única cosa que vaig agrair va ser la falta de números musicals. Mai han fet falta, ni ara ni mai.
Va ser una gala avorrida pel que fa al poc enginy dels diàlegs dels presentadors, per l’absoluta falta de clips sobre els nominats i uns discursos eterns. La pandèmia ens ha fet marxar el sentit de l’humor? Entenc que en moments durs no cal fer llenya de l’arbre caigut i que potser va ser tot molt suau per no ofendre ningú en temps de coronavirus, però per això tampoc calia que durés més de 3 hores.
Això sí, no m’ha decebut per res el criteri de l’Acadèmia que, com sempre, em fa fallar les meves quinieles. Sabia que ‘A Promising Young Woman’ mai guanyaria com a millor pel·lícula però tot i així jo hi tenia una mica de fe. ‘Nomadland’ és un gran film, no diré que no i la Frances McDormand sempre em tindrà el cor robat, però precisament en aquesta peli, la trobo massa Frances, poc personatge, molt activista despreocupada i descarada, massa ella i massa semblant a papers anteriors. L’estatueta a millor actor de repartiment no tenia misteri tenint en compte que cap dels nominats brillava gaire, ara bé, la de millor actriu de repartiment tot i no sorprendre’m tampoc em va entristir. La Glenn Close es mereixia aquest Oscar i si la coreana Young Yuh-jung va fer un bon paper rebent el premi de mans d’en Brad Pitt, l’espectacle de l’americana no ens hagués deixat indiferents, com no ho va fer el seu ‘perreo’ sense filtres. Pixar i ‘Tenet’ es van endur el que estava més que cantat i ‘Mank’, excel·lent en tot, va fer el que va poder.
Una gala plena de cinematografia activista, feminista i vegana, molt #BlackLivesMatter i bastant #MeToo que només ho va ser en pantalla i en silenci a la sala.
En resum, i dos dies després, la gent sembla que recordarà els Oscars 2021 per avorrits i no tant per la diversitat de nominats o de com n’anava, de guapo, en Brad Pitt. Jo em penso que també.
I amb tot, ningú sap per què la cortina de vellut és allí ni quina és la seva funció. Ha passat tota l’estona sense tapar ni destapar. Amb els planos curts, es veia carrinclona, amb els planos llargs, semblava la tovallola que penges al balcó després de la dutxa, per secar-la.
No dubtis a compartir i opinar, i escriu-nos a hola@grocandroll.cat.
