WANDAVISION B.S.O.

és més fàcil sortir de la droga que de la playlist de wandavision

Els fans de l’Univers Marvel estan d’enhorabona des de fa unes setmanes gràcies a Disney+ i ‘WandaVision’ o Bruja Escarlata y Visión, en la seva traducció al castellà. És una mica devastador pel meu cervell ara mateix esperar una setmana sencera per seguir la trama d’una sèrie, tan acostumada a veure-les d’una tirada, però no deixa de tenir el seu encant, si la proposta realment val la pena.

Acabada ‘The Mandalorian’, el regust de tristor de la boca no s’esborrava fins que va arribar la Bruixa Escarlata a la meva retina. Sincerament, vaig quedar embadalida amb el primer episodi, m’encantava aquella estètica tan ‘Be Witched’, en blanc i negre, amb la disfressa de mestressa de casa abnegada d’ella i la de perfecte marit, treballador i atent, de sabatilles i whiskey al vespre, d’ell. Però encara vaig entusiasmar-me més quan al segon capítol, la dècada havia canviat. No parlem de com em vaig quedar amb el tercer, ¡visca el Technicolor!

Ara bé, també és cert que a mida que es va descobrint el pastel, el meu nivell d’al·lucinament va decreixent, tot i que confio en totes les voltes que li poden donar al tema per donar-me la meva ració setmanal de Disney.

En 5 capítols, hem passat dels anys 50 als anys 80. Cada entrada de capítol s’ha presentat d’acord amb la dècada que toca, donant al meu cervell un bon tou de dopamina i serotonina en recordar mítiques sèries com ’N’hi ha que neixen estrellats’, ‘Batman’ o fins i tot ‘el ‘Doctor Who’, ‘La dona biònica’, ‘Los problemas crecen’ o ‘El equipo A’.

El riure enllaunat d’un públic inexistent emfatitza aquest sentiment retro i la música d’ambient em transporta sense moure’m de WandaVision a d’altres racons del meu arxiu cinematogràfic.

I es que si doneu un tomb per la Playlist de WandaVision que us deixo en aquest article, hi trobareu perles vintage com The Coasters, The Capitol Years o The Marvelettes (quina mania amb l’article, caram). Entre totes les cançons, hi ha Help me Rhonda del The Beach Boys. Precisament aquesta no és la cançó que me la recorda però, des de que em va impactar tant el capítol de Lost on el Charlie s’escriu al palmell de la mà: not Penny’s boat, que sento qualsevol cosa dels The Beach Boys i taral·lejo Good Vibrations. A la llista hi ha The Ronettes amb Be my Baby, que sempre serà una cançó Dirty Dancing, i The Cordettes amb Mr. Sandman, un viatge en el temps també amb Back to the Future

I don't own anything.

És divertit jugar amb la música i les sèries o les pel·lícules, fer el famós joc dels 6 graus de separació però amb cançons, no us sembla?

PLAYLIST DE WANDAVISION

No dubteu a compartir i opinar, i escriviu-nos a hola@grocandroll.cat i us ajudarem amb els vostres projectes. 

Anterior
Anterior

SI LA LIES A INSTAGRAM

Siguiente
Siguiente

EL PIT DE LA SABRINA